Actualitats
Uèi es lo jorn de l’esperanto
Cada 15 de decembre, d’esperantistas de tota la planeta organizan d’eveniments restacats amb lor movement lingüistic e social
Tèxte legit
Coma cada 15 de decembre, los esperantistas del Mond entièr celèbran uèi lor fèsta. Atal, dins totes los cantons de la planeta, los locutors de la lenga internacionala organizan d’eveniments restacats amb lor movement lingüistic e social.
Aquela tradicion a sas originas dins los ans 1920 quand un grop d’escrivans e d’activistas esperantistas prepausèron coma celebracion la data de naissença de Ludwik Lejzer Zamenhof, l’iniciator de l’esperanto, que uèi auriá 122 ans.
Un gatge per la diversitat lingüistica
L’esperanto es una lenga planificada que permet la comunicacion entre las personas en condicions egalas. Pensada coma lenga auxiliara e nèutra, es un gatge per la diversitat lingüistica. Al delà, sa relativa facilitat la fa venir accessibla a quina persona que siá, independentament de sa posicion sociala o de sa cultura.
L’accion de l’esperantisme se fonda, normalament, sus l’aplicacion dels dreches reconeguts dins la Declaracion Universala dels Dreches Umans, dins la Declaracion Universala de la Diversitat Culturala, dins la Declaracion Universala dels Dreches Lingüistics e sustot dins lo Manifèst de Praga, sorgit dins l’encastre del movement esperantista.
Una data alternativa al 26 de julhet
Totun, lo jorn de l’esperanto per excelléncia es lo 26 de julhet, en commemoracion de la publicacion de l’Unua Libro (Primièr Libre) en 1887 a Varsòvia. Se tracta d’un manual que compreniá las 16 règlas de la lenga internacionala creada per Zamenhof, 900 raices de vocabulari, una letra e la traduccion en la nòva lenga de qualques versets de la Bíblia amb la pregària del Paternòstre. Se voliá nomenar la lenga tot simplament Lenga Internacionala o “Internacia Lingvo”, mas Zamenhof, per paur de la repression del tsar, signèt aquel primièr libre amb l’escaisnom de Doktoro Esperanto, es a dire, “Doctor qu’a d’espèr”.
Lo 26 de julhet es totjorn commemorat pels esperantistas, mas sembla que lo 15 de decembre siá una data melhora per organizar d’eveniments pel public.
Aquela tradicion a sas originas dins los ans 1920 quand un grop d’escrivans e d’activistas esperantistas prepausèron coma celebracion la data de naissença de Ludwik Lejzer Zamenhof, l’iniciator de l’esperanto, que uèi auriá 122 ans.
Un gatge per la diversitat lingüistica
L’esperanto es una lenga planificada que permet la comunicacion entre las personas en condicions egalas. Pensada coma lenga auxiliara e nèutra, es un gatge per la diversitat lingüistica. Al delà, sa relativa facilitat la fa venir accessibla a quina persona que siá, independentament de sa posicion sociala o de sa cultura.
L’accion de l’esperantisme se fonda, normalament, sus l’aplicacion dels dreches reconeguts dins la Declaracion Universala dels Dreches Umans, dins la Declaracion Universala de la Diversitat Culturala, dins la Declaracion Universala dels Dreches Lingüistics e sustot dins lo Manifèst de Praga, sorgit dins l’encastre del movement esperantista.
Una data alternativa al 26 de julhet
Totun, lo jorn de l’esperanto per excelléncia es lo 26 de julhet, en commemoracion de la publicacion de l’Unua Libro (Primièr Libre) en 1887 a Varsòvia. Se tracta d’un manual que compreniá las 16 règlas de la lenga internacionala creada per Zamenhof, 900 raices de vocabulari, una letra e la traduccion en la nòva lenga de qualques versets de la Bíblia amb la pregària del Paternòstre. Se voliá nomenar la lenga tot simplament Lenga Internacionala o “Internacia Lingvo”, mas Zamenhof, per paur de la repression del tsar, signèt aquel primièr libre amb l’escaisnom de Doktoro Esperanto, es a dire, “Doctor qu’a d’espèr”.
Lo 26 de julhet es totjorn commemorat pels esperantistas, mas sembla que lo 15 de decembre siá una data melhora per organizar d’eveniments pel public.
Articles relacionats
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Estranhament m'arribèt mai d'un còp qu'en aprenent mon occitanofonia de mond faguen instinctivament la confusion amb l'Esperanto, aquesta lenga agachada amb amusament coma "una sembla-lenga, una lenga "per de rire", qu'existis pas vertadièrament e qu'es gaireben pas parlada, en despièch de las afirmacions d'unis originals fòra-realitat qu'ensajan vanament de far creire lo contrari ." Aquesta equivalencia dins la ment de Vox Populi (Occitan-Esperanto-Volapük = lenga d'olibrius) daissa somiaire...
Una Euròpa fièra d'ela auriá propausat a l'encòp l'euro per l'economia e l'esperanto per l'intercompreneson.
Parlar de lenga de laboratòri es una neciesa. D'en primièr perque i a un fum de mond que la parla e l'escriu. E en mai d'aquò, se lança la lenga, s'emplèga e al cap d'un an es venguda lenga viva coma una autra, a la diferéncia que s'emplèga entre de personas de lenga mairala diferenta. O es que l'ebrèu modèrne es pas passat de lenga de laboratòri a lenga correnta ?
Mas los Israelians an mai consciéncia de çò que son que los europèus.
Ara sèm empetegats amb l'anglés qu'es pas que mièja lenga nacionala en Irlanda e d'usatge en Malta. Es adire un recanton d'Euròpa.
Solide que los Ianquis ne volián pas. Dins un aira del mond ric pesant de centenats de milions de personas, coma l'euro pel dòlar, l'esperanto seriá vengut una fòrça qu'auriá pas tardat per s'espandir pel mond. Los quites "Tours operators" ofririán de guidas parlant esperanto.
Quant a França, o sabèm : la GRANDEUR, manhac !
#6
"5 nacionalistas franceses"
Las decas me permeton de metre a jorn.
Sèm plan avançats amb d'arlèris d'aquesta mena.
#3 Mon paure Joan-Marc, avètz dessobtat fins a uèi nacinalistas franceses que legisson, o que venon empobolar, Jornalet.
#4 coma sabèm pas de qué deman serà fach, nos cal evidentament contunhar de trabalhar a l'espelida d'un occitan referencial e estandard. E cresi pas que siá "tròp tard " .
Mas amistats
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari